PRÈAMBUL
El paisatge urbà, com a conjunt d'elements urbanístics, arquitectònic,vegetal topogràfics, naturals o culturals, públics o privats, mobles o immobles, té la consideració d'un bé públic d'interès social,cultural i ambiental que requereix de la mateixa consideració, manteniment i millora que el patrimoni històric o cultural que conté.
Tanmateix, aquest entorn representa un component important per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
És dins del marc del paisatge urbà que l'Ajuntament té la voluntat de frenar la degradació del Nucli Antic, revitalitzant-lo i mantenint el seu teixit social.
Així doncs, la present ordenança, de caràcter principalmenttècnic, respon a la necessitat d'establir una sèrie d'elements estètics, d'ús de materials i de disposició d'elements de façana que conformin una determinada imatge del Barri Antic, d'acord amb l' article 45 ("les façanes del Nucli Antic") del Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls, a fi de completar el propi Pla així com el Catàleg d'Elements a Protegir del Nucli antic de Valls.
CAPÍTOL I .- DISPOSICIONS GENERALS
Article 1.- Objectius
Aquesta Ordenança pretén ajudar a millorar la imatge de les edificacions que conformen el paisatge urbà del Barri Antic, mitjançant l'elecció i distribució dels colors i materials en la intervenció de les façanes, ja siguin actuacions de manteniment, rehabilitació, restauració i obra nova, tant públiques com privades amb els següents objectius:
- a) Ordenar i adequar, en la mesura de lo possible, l'arquitectura existent.
- b) Especificar els processos, els materials, les textures, els acabats i disposició d'elements de les façanes .
- c) Definir els criteris tècnics d'aplicació en la intervenció de façanes.
- d) Definir una paleta cromàtica.
Article 2.- Planejament de referència
El marc urbanístic i de planejament en que s'emmarca aquesta Ordenança son: les Normes Urbanístiques del Text Refós del Pla general d'ordenació Municipal de Valls, aprovat per la CTUT en sessió de data 22.06.05 i publicat al DOGC a efectes d'executivitat el 11.07.2005 i el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls, aprovat definitivament per la CTUT en sessió de data 13.09.2007 i publicat, a efectes d'executivitat, al DOGC de data 07.04.2008. Aquesta ordenança tindrà consideració normativa per si mateixa, amb caràcter de norma urbanística en relació a la normativa d'edificació i amb independència de disposicions posteriors que la puguin complementar.
Article 3.- Àmbit
Estan subjectes a aquesta Ordenança totes les intervencions en les façanes de l'àmbit del Barri Antic de Valls, que és coincident amb la delimitació establerta per al Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls, tenint com a límits físics els carrers Muralla de Sant Antoni, Muralla del Castell, Muralla de Sant Francesc, Muralla del Carme i Portal Nou, així com la façana de les illes que donen front al carrer Muralla de Sant Francesc (art. 2 del PMUNAV) i d'acord amb el Plànol d'àmbit que, com a Annex III, s'adjunta a aquestes Ordenances. No obstant això, quan els plans derivats regulin l'ús de colors, de materials i d'altres elements en les edificacions, s'aplicarà aquest planejament, i en tot allò no establert en els esmentats plans s'estarà al contingut de la present ordenança.
Les plantes baixes d'edificis amb establiments comercials hauran de rebre el mateix tractament de façana, en quan a l'ús de colors, materials i tècniques , en que es troba integrada.
Article 4.- Definició i conceptes
Als efectes d'aquesta Ordenança s'entén per:
Façana mínima: és la dimensió mínima de línies de façana pertanyent a una mateixa parcel·la, exigible per a unes correctes condicions de l'edificació pel que fa a accessos, nombre d'habitatges, usos comercials, condicions higièniques, etc. Quan la parcel·la doni front a dos vials contigus, tot formant cantonada o xamfrà, serà suficient que en qualsevol dels seus fronts compleixi aquesta condició.
Cossos sortints: són aquells que sobresortint dels plans de façanes dels edificis resulten habitables o ocupables.
Es diferencien els cossos tancats, semitancats i oberts.
Els tancats són aquells que ho estan per tot el seu contorn amb elements fixes, ja siguin opacs o translúcids i que estan coberts, com per exemple les tribunes i els miradors. Aquests cossos computen al 100% com a superfície construïda.
Els semitancats són aquells que trobant-se coberts per altres elements anàlegs, tenen tancada a tota altura i amb elements fixes una part del seu entorn. Aquests cosso en la part que en planta sobresurti de la línia que uneixi els extrems de les parts tancades, computarà al 50% com a superfície construïda i en la resta al 100%.
Els oberts són aquells que no estan tancats en cap part del seu contorn a tota altura i també aquells que no estan coberts, independentment de l'altura i característiques que puguin tenir els seus tancaments. Aquests cossos computen el 50% com a superfície construïda.
Elements sortints: són aquells elements fixes o mòbils que sobresurten dels plans de façana dels edificis i que no resulten habitables ni ocupables, com per exemple: sòcols, pilastres, ràfecs, motllures, gàrgoles, para-sols, marquesines, tendals, rètols i anuncis, retxes, etc...
Alçada reguladora màxima (ARM): s'entén per alçada reguladora màxima d'un edifici, aquella que mesurada en el lloc i forma indicades no pot ser sobrepassada per la construcció, exceptuant determinants elements tècnics o constructius de caràcter complementari i aquells altres que en les ordenances específiques de cada zona es puguin preveure.
Elements tècnics de les instal·lacions: entendrem com a tals els elements de servei comú dels edificis que cal situar en les parts altes dels edificis com per exemple: antenes de ràdio i televisió, conductes de fums o de ventilació, claraboies dels patis i celoberts, parallamps, filtres d'aire, dipòsits de reserva d'aigua, maquinària d'ascensors, estenedors de roba, i en general, aquells elements de serveis tècnics necessaris pel funcionament de l'edifici.
Article 5.- Documentació
Formen part d'aquesta Ordenança els documents següents:
- Annex I: Carta de colors
- Annex II: Criteris tècnics d'intervenció en façanes
- Annex III: Planols d'àmbit
CAPÍTOL II.- LES INTERVENCIONS EN FAÇANES
Article 6.- Tipus d'intervenció
Les actuacions a dur a terme en una façana es classifiquen en:
Manteniment Parcial:
Són les reparacions, adequacions o substitucions puntuals d'elements de les façanes (balcons, fusteria, baixos) que no impliquen actuacions generalitzades als paraments o revestiments.
Manteniment General:
Són les reparacions generals exteriors dels revestiments i elements de façanes, sense intervenir en els elements estructurals i/o interiors.
Rehabilitació Integral:
És l'adequació integral d'un immoble amb intervencions exteriors i interiors que impliquin, o no, reforç estructural i modificació de l'habitabilitat, sense necessitat de mantenir les constants morfològiques de les façanes (revestiments, elements arquitectònics).
Restauració Conservativa:
És l'adequació general o parcial d'un immoble amb intervencions exteriors en les quals necessàriament s'hagin de mantenir o revaloritzar les constants morfològiques de l'edificació (composició de la façana, sistema constructiu). És el tipus d'intervenció que s'aplica als edificis inclosos en el Catàleg de Béns a Protegir del Nucli Antic de Valls.
Obra Nova:
Són les actuacions de nova planta o de substitució que impliquin un projecte de façana diferent de la preexistent.
Les disposicions seran preceptives en tots els tipus d'actuacions, excepte en els casos d'indicació expressa.
Per als edificis inclosos en el Catàleg, l'aplicació d'aquesta normativa tindrà caràcter subsidiari al contingut de la fitxa corresponent a cada edifici.
Article 7.- Criteris de les intervencions
Les intervencions s'hauran d'ajustar als principis següents:
Adequació:
En totes les intervencions s'haurà de tendir a unificar els elements de la façana, tant pel que fa als dissenys com pel que fa a materials i acabats.
Harmonització:
En totes les intervencions s'hauran d'aplicar la paleta cromàtica i les prescripcions tècniques d'aquesta Ordenança. No obstant això, en edificis d'especial interès es podran utilitzar colors no inclosos en la paleta cromàtica però preexistents en la pròpia façana.
Conservació:
Les intervencions en les edificacions amb elements en la façana d'especial interès per la seva antiguitat o singularitat, hauran de mantenir els materials i les textures originals.
Innovació:
En les intervencions d'obra nova, quan les innovacions estètiques o tècniques del projecte arquitectònic justifiquin la impossibilitat d'ajustar-se a les prescripcions d'aquesta Ordenança o de la normativa del Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls, es requerirà informe favorable dels tècnics municipals previ l'atorgament de llicència.
Sostenibilitat:
En qualsevol tipus d'obra s'hauran d'emprar materials, processos i tecnologies que redueixin l'impacte sobre el medi ambient i facilitin les operacions de manteniment.
En les façanes ja existents, les intervencions, de consolidació o conservació, aniran encaminades al respecte de la Carta de Color del Barri Antic i al seguiment dels criteris compositius establerts en el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls.
Les intervencions de restauració, rehabilitació o reutilització de les façanes hauran de facilitar-ne la seva lectura original, mantenint la proporció entre buits i plens.
En les obres de substitució o ampliació de l'edificació existent, es tractarà d'aconseguir, a través del control cromàtic i la composició de la façana, una integració amb l'entorn sense renunciar als atributs i llenguatge propis de l'arquitectura actual, evitant mimetismes o reproduccions anacròniques.
Article 8.- Actuacions a les mitgeres
El tractament de les mitgeres i envans pluvials visibles tindrà continuïtat amb la resta de la façana, tant en materials com en els colors.
No estan autoritzats els envans pluvials amb plaques de fibrociment i/o similars, ni impermeabilitzacions amb materials bituminosos.
S'autoritza les impermeabilitzacions amb materials bituminosos en mitgeres no consolidades però que, d'acord amb el planejament vigent , puguin quedar-ho en un futur.
Article 9.- Materials i acabats
9.1.- Repicat de revestiments
No s'admetran operacions de repicat dels revestiments per tal de deixar el mur vist (pedra, tàpia, ceràmica). Només es permetrà en elements específics (emmarcaments, sòcols, etc.) i sempre que els materials estiguin en bon estat i la coherència amb el sistema constructiu original ho justifiqui, i es requerirà informe favorable dels tècnics municipals previ l'atorgament de llicència.
9.2. - De les façanes
S'estableixen els acabats següents que hauran de tenir els diferents elements i materials integrants de les façanes:
Pedra:
Serà de tipus ja existent a l'àrea i d'ús tradicional. S'admetrà artificial sempre que sigui idèntica a la natural de l'àrea. Es prohibeixen els acabats que proporcionen superfície brillant o produeixen reflexos.
Només s'admetrà en emmarcaments o elements originalment pensats per anar vistos (emmarcaments, sòcols), normalment de pedra escairada i carreus ortogonals. No es podran utilitzar aplacats o revestiments de ceràmica, pedra artificial, formigó,
Només en elements puntuals de la planta baixa (sòcol) o de les plantes superiors (emmarcaments, lloses de balcó) es permet la utilització de la pedra natural local, sempre que l'acabat sigui buixardat o a tall de serra.
Ceràmica:
El totxo vist només s'admetrà si és del tipus manual tradicional del color típic de l'àrea. Revestiments ceràmics, s'utilitzaran amb gran moderació, en petites proporcions, colors i dibuixos de tipus tradicionals i únicament en revestiments d'elements tals com balcons, ràfecs, trencaaigües... Queden prohibits els dibuixos que no siguin de tipus geomètric senzill.
Arrebossat:
Només s'admetrà com a capa final d'acabat si reben una capa de pintura o estuc. En les obres de restauració i manteniment de la façana s'haurà de verificar el seu estat de conservació abans de l'aplicació de qualsevol material, es comprovarà que el parament no presenti disgregacions o bosses de descohesió. S'aconsella fer els arrebossats utilitzant morter bastard de calça aèria, ciment hidràulic i sorra de riu neta i de granulometria mitjana (1,8 a 2,5 mm). La dosificació serà: 3 parts de calç, 1 hidràulic i 12 d'àrids. Es prohibeix la utilització del ciment Pòrtland a favor de la recuperació de la pràctica tradicional (calç amarada en pasta o mixta amb 1/3 de calç hidratada en pols). L'arrebossat respectarà la tècnica i acabat utilitzats originalment.
Estuc:
En les intervencions prevaldrà el criteri del manteniment i la recuperació dels estucs tradicionals encara que acolorits en massa respectant les textures i acabats existents. Els estucs tradicionals són morters de calç àrids i pigments, aplicats en diferents capes de granulometria i espessor decreixent vers la superfície. Com a revestiment final, l'acabat serà lliscat (no raspat) marcant carreus a junt de punxó.
Cantoneres:
Es prohibeix la utilització d'elements metàl·lics o plàstics per a la formació d'arestes, tant verticals com horitzontals, en els canvis de plans dels revestiments d'arrebossat o d'estuc.
Esgrafiats:
S'hauran de conservar els esgrafiats de les façanes, documentant els motius i models existents. Els casos més senzills corresponen a paraments imitant carreus. També hi ha façanes amb esgrafiats que reprodueixen models vegetals. S'admetran altres possibilitats i nous dissenys en intervencions del tipus "reestructuració total" o "adequacions fora d'ordenació".
Pintures:
Les pintures seran sempre mates i llises, aplicades amb uniformitat en tot el parament. Hauran de permetre una suficient impermeabilitat i transpirabilitat del suport, i la seva pigmentació serà homogènia i estable a la llum. Caldrà assegurar la seva cohesió i adequació cromàtic abans de procedir al seu repintat, sempre tindran un acabat llis i mate.
Emmarcaments:
Es mantindrà i restaurarà la pedra existent. Cas de no tenir emmarcaments, es podrà fer un remarcat d'una amplada de 15 a 20 cm d'un color complementari amb pintura o amb un estuc sobresortit del pla de façana. No es permetrà l'emmarcament amb aplacats de pedra o material ceràmic, com tampoc la utilització de pedra o maó vist.
Fusteria:
En la substitució de la fusteria o proteccions s'utilitzarà fusta natural pintada dels colors de la carta de fusteries.
Alternativament s'admetrà fusteria d'alumini lacada o anoditzada, acabat mat amb els colors de la carta de fusteries. No s'admetran persianes de caixa enrotllables, enrasadeso sobresortides, i es prioritzarà la utilització de la persiana tradicional de corda. Per a la fusteria de fusta l'acabat serà a base de pintures a l'oli o esmalts sintètics d'acabat setinat (60% brillantor). Només s'admetran vernissos incolors com a elements de protecció de fusta estructural o portals de fustes nobles existents.
Serralleria:
Es tendirà a mantenir i conservar els elements existents en edificis catalogats. Els metalls no fèrrics (zenc, plom, coure, bronze) només s'admetran en elements especials (desguassos, cobertes, ...). la perfileria no podrà ser de PVC ni els materials
fèrrics d'acabats anoditzats o metal·litzats. Les baranes del balcó seguiran els models existents, formades per muntants de ferro i passamans, de component vertical i transparència. En totes les intervencions s'haurà d'unificar el disseny, els materials
i colors de tota la serralleria. Es prohibeix la utilització de l'alumini en to natural i l'acer inoxidable.
9.3.- De les mitgeres
Quan la mitgera estigui consolidada, i amb l'impossibilitat de quedar coberta en un futur per l'edificació veïna, tindrà la condició de "façana" i haurà de tenir la mateixa consideració compresa en aquesta ordenança, tant pel que fa a materials com a disposicions i colors de la paleta cromàtica que harmonitzin amb els de la façana principal o de les adjuntes, i amb l'entorn.
9.4. - Dels tendals
S'admetran lones i proteccions solars sempre que s'emplacin en el forat arquitectònic, amb excepció de cosso sortints tancats en que estaran prohibits. No podran tenir una volada superior als 0,60m del pla de façana ni una alçada inferior a 2,50m des de la rasant
del carrer, excepte les dels comerços dels baixos. Seran de teixits resistents i de colors ocre o beix, amb totes les seves games, que harmonitzin amb el cromatisme de la façana i unificats en tota l'edificació.
9.5.- Excepcions admeses
Els metalls, plàstics i altres materials prohibits en l'àmbit del Pla de Millora Urbana del Nucli Antic de Valls (PMUNAV) podran utilitzar-se per la formació d'anuncis i rètols ja sigui per qüestió d'imatge corporativa de l'establiment o comerç o d'altres. Però, en qualsevol cas, s'han d'ajustar als següents paràmetres:
- Els rètols i anuncis lluminosos no podran ser de tipus intermitent o variable, excepte els rètols i anuncis lluminosos de farmàcies.
- Es situaran entre els 2,50 i els 3,25m d'alçada, respecte la rasant del carrer, i no ocuparan més de 1/5 part de la superfície de la façana de planta baixa. El vol màxim no superarà la menor de les dimensions següents:
- l'amplada de la vorera reduïda en 30cm,
- si no existeix vorera no es superarà la 1/15 part de l'amplada del vial,
- 60 cm, en el cas de banderoles.
9.6.- Especificacions tècniques per a la restauració de les façanes.
S'incorpora com Annex II d'aquesta Ordenança un recull de tècniques i bones pràctiques d'aplicació recomanada en la intervenció de la restauració de façanes.
CAPÍTOL III - PALETA CROMÀTICA
Article 10.- Control cromàtic
Tots els projectes referents a actuacions constructives sobre façanes existents o de nova planta hauran de preveure el color dels acabats, com a condició indispensable per a l'atorgament de la llicència. A aquest efecte es farà servir el sistema de codificació de
color A.C.C. (Acoat Color Codificación), sistema de referenciació basat en les coordenades tricromàtiques C.I.E. i la carta Munsell.
En aquest sistema els colors queden referenciats mitjançant sis dígits, agrupats en tres registres corresponents a la tonalitat, saturació i lluminositat.
Els dos primers (una lletra i un número) identifiquen la tonalitat i es refereixen a la naturalesa del color, d'acord amb un cercle cromàtic dividit en 24 sectors. Cada sector es subdivideix en deu parts, conformant un ventall de 240 tonalitats diferents.
La saturació o intensitat del color queda referenciada a través dels dos dígits centrals. S'avalua en una escala de 00 a 99. Una major numeració indica una major saturació.
La lluminositat o claror es referencia amb els dos darrers dígits del codi. Indiquen la quantitat de llum reflectida pel color. S'utilitza una escala de 00 a 99. Una major numeració indica una major lluminositat.
Article 11.- Carta de colors
La Carta de Colors que servirà de base de referència, serà la carta de pintures de la marca comercial "Procolor", sense que en cap cas signifiqui l'obligatorietat d'emprar la marca referida. La carta de colors original, amb patrons estandarditzats, està a disposició dels interessats a l'Oficina del Barri Antic de l'Ajuntament i consta de 24 colors i, tanmateix s'adjunta com a documentació annexa d'aquesta ordenança (Annex I)
Tots els colors a què fan referència els articles següents queden recollits en cinc cartes específiques segons els tipus d'elements considerat, és a dir: paraments, emmarcaments, fusteria i serralleria, que, en conjunt, formen la CARTA DE COLORS DEL BARRI ANTIC DE VALLS i que corresponen als codis següents:
PARAMENT
Per aplicar en els revestiments de les façanes com a color principal del parament.
També es pot aplicar com a color puntual del parament, corresponent amb elements i cossos sortints de la façana i altres elements arquitectònics secundaris.
C4.30.40
C4.30.60
D2.30.50R
E0.20.70R
E4.10.85
E4.30.60
E8.03.60R
E8.10.70
E8.15.65R
EN.02.88
F0.25.70
F2.10.70R
F2.15.75R
G0.05.75
P0.07.85
T0.30.50
U0.20.70
FUSTERIA
Per aplicar als elements de fusteria com portes, balconeres, finestres i persianes.
C3.29.21
D4.26.21
E8.30.60
J7.17.21
SERRALLERIA
Per a les baranes i altres elements metàl·lics que formen part de la composició de la façana.
NEGRE FORJA
GRIS ACER
NEGRE BRILLANT
11.1.- Color segons el tipus d'element
Color dels paraments:
En l'acabat dels paraments de les façanes, s'admetran únicament colors de la carta de colors de parament.
Color dels emmarcaments i complements:
a) Façanes amb relleus i complements:
Qualsevol operació de manteniment, ja sigui parcial o general, de façanes amb relleu, haurà de preveure un color diferenciat per a tots els elements que sobresurtin del pla del parament, escollit entre els de la carta de colors de parament i en harmonia amb el color dels elements petris que tingui la façana.
b) Façanes planes:
En totes les operacions de manteniment de les façanes sobre edificis ordenats en eixos de composició i en façanes sense relleu, es marcaran faixes de composició d'uns 20cm d'amplada com a mínim entorn de les obertures (emmarcaments), i d'uns 30cm en els límits amb els edificis veïns (cantoneres), amb un cromatisme diferenciat, utilitzant colors grisos o terrossos similars als arrebossats tradicionals i la pedra local utilitzada, escollint entre els de la carta de parament. El blanc i el vermell solament s'utilitzaran quan hi hagi constància que aquest sigui el color històric.
Filetejats:
Els canvis de color entre el parament i la decoració pictòrica, i en particular, emmarcaments, cantoneres i cèrcols, es perfilarà amb bandes de colors diferents per a simular l'efecte de relleu, escollint els tons entre els de la carta de colors de parament.
Plantes baixes:
En edificis que tinguin la planta baixa amb una proporció de forats superior a la de massissos, serà obligatori aplicar-hi un color diferent del parament general. La gamma de tons autoritzada és la dels colors grisos i pedra de la carta de colors de parament.
Color de la fusteria:
A més del color dels paraments caldrà especificar en les sol·licituds el color de la fusteria, que haurà d'harmonitzar amb el color del parament. El to s'escollirà entre els colors de la carta de fusteries, amb preferència pel marró, i buscant el contrast amb el color de l'emmarcament.
11.2.- Combinacions cromàtiques
Els colors abans esmentats es poden combinar lliurement entre ells, respectant les regles següents:
a) El color del parament d'una façana no podrà coincidir amb cap dels colors dels paraments de les façanes colindants, llevat del cas d'agrupacions de parcel·les, en els quals s'haurà de justificar la conveniència.
b) Per als complements només es pot utilitzar un color per façana, llevat que es justifiqui la necessitat d'utilitzar-ne més d'un.
c) La fusteria haurà de ser tota del mateix color, incloses les persianes.
d) Els tendals i protectors solars seran de roba de color a determinar segons cada àmbit urbà per mantenir la seva homogeneïtat amb l'entorn.
e) Els rètols dels establiments s'integraran en les obertures de les plantes baixes sense sobresortir del pla de façana, no podran ser lluminosos i la seva alçada màxima serà d'un 20% del forat on s'encabeixin. Es vetllarà especialment per la integració dels focus d'enllumenat, si n'hi ha.
f) Les canals i els baixants hauran de ser de metall i color segons utilitzats a la façana.
g) El tractament de les mitgeres tant pel que fa a materials com a disposicions i colors de la paleta cromàtica que harmonitzin amb els de la façana principal o de les adjuntes, i amb l'entorn.
11.3.- Estudis cromàtics
Podran autoritzar-se altres tonalitats de colors diferents a les especificades anteriorment en els següents casos:
a) En la rehabilitació de façanes incloses en el Catàleg de Béns a Protegir del Nucli Antic de Valls i en intervencions parcials de façanes, d'acord amb la definició que del terme en fa l'art. 6 d'aquestes Ordenances, sempre que existeixi constància de
l' existència del color que es vol utilitzar en la façana, o quan s'aporti un estudi cromàtic complet de l'actuació, que permeti avaluar el resultat de la proposta i la seva relació amb les finques de l'entorn.
b) Colors complementaris: Al marge dels tons autoritzats en els apartats anteriors, es podran fer servir colors de tonalitats diferents, amb major saturació i menor lluminositat, en ràfecs, frisos, sotabalcons o altres elements decoratius,
sempre que no afectin més d'un 20% del parament total de la façana.
c) Els Serveis Tècnics del Barri Antic podran afegir els colors i tonalitats que considerin ajustats a la realitat cromàtica del Barri Antic previ estudi cromàtic motivat.
CAPITOL IV.- INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES
Article 12.- Instal·lacions tècniques
Si s'escau, el projecte o d'intervenció en façanes haurà d'especificar amb claredat les solucions adequades per amagar o bé integrar en l'arquitectura, el pas d'instal·lacions de serveis (tubs, cablejat ...) que inevitablement hagin de passar per l'exterior de la façana. En tot cas, els serveis tècnics municipals poden comprovar l'adequació al projecte i la seva idoneïtat.
Tot tipus d'intervenció haurà de contemplar les adequacions de les línies aèries de les instal·lacions d'aigua, electricitat, telefonia, gas, etc.., que es preveuen a continuació. Si les instal·lacions no estan soterrades, es disposaran convenientment en els trams horitzontals a nivell del forjat de la primera planta. En els trams verticals passaran per les cantoneres de separació entre parcel·les. Les condicions de telefonia o altres xarxes d'ús individual, així com les d'extracció de fum, no podran passar per la façana principal que dóna al carrer i únicament si no hi ha cap altra alternativa, es disposaran com s'especifica per a les condicions d'ús comú.
12.1.- Instal·lacions d'aire condicionat i energia solar
Serà d'aplicació l'Ordenança municipal que reguli les instal·lacions d'aparells de climatització, ventilació i antenes en la totalitat del terme municipal de Valls.
Les instal·lacions d'energia solar s'hauran d'integrar compositivament amb la coberta.
12.2. - Elements tècnics. Aparells d'aire condicionat en edificis de nova construcció
En els projectes d'obres dels edificis de nova construcció, s'hauran de preveure conduccions de secció suficient perquè tots i cadascun dels locals comercials i habitatges de l'edifici puguin connectar i evacuar en un futur la instal·lació d'aire condicionat. Els aparells condensadors hauran d'estar a la coberta, en la qual s'haurà de preveure una bancada amb dispositius que no transmetin vibracions a l'estructura i, preferentment, adossada al cos d'escala general de l'edifici, a la façana posterior o als patis de parcel·la, i col·locada a l'interior d'una caseta insonoritzada, i amb una previsió de superfície de 2m² per habitatge o local.
CAPÍTOL V.- SEGUIMENT I GESTIÓ
Article 13.- Tramitació de llicències. Documentació i contingut del projecte
En la sol·licitud de llicències d'intervenció en façana, haurà d'adaptar-se al compliment del que preveu aquesta Ordenança.
Quan ho requereixi el tipus d'intervenció, d'acord amb la normativa vigent, en la documentació de la sol·licitud de llicència s'hi especificaran els colors a emprar, la naturalesa dels materials, els tractaments cromàtics i materials d'acabats. Quan calgui amagar o integrar en l'arquitectura instal·lacions que inevitablement hagin de passar per l'exterior de la façana s'haurà d'especificar les solucions adoptades d'acord amb aquesta Ordenança.
En els projectes de reforma, ampliació o nova edificació s'especificarà, tant en la memòria com en els plànols, els detalls constructius de tots els elements arquitectònics de la façana a escala adequada i relacionant els materials i els acabats projectats.. A la memòria, es
justificarà l'elecció dels materials en base a l'entorn de l'obra. Sempre que en el solar de referència ja existeixi alguna construcció, la petició de llicència s'acompanyarà també de fotografies en color tant de les façanes exteriors com de les interiors, si és el cas. Les fotografies
comprendran també les façanes dels 2 edificis contigus. En cas que a una distància inferior 20m. del centre d'alguna façana de l'edifici de referència existís alguna construcció inclosa en el Catàleg de Béns a Protegir del Nucli Antic de Valls , s'aportaran
també fotografies en color de totes les façanes existents entre els dos edificis.
CAPÍTOL VI.- RÈGIM SANCIONADOR I EXECUCIÓ FORÇOSA
Article14.- Infraccions i sancions
14.1.- L'incompliment de les condicions imperatives establertes en aquesta Ordenança es considerarà infracció urbanística i serà sancionable de conformitat amb la tipificació prevista a la normativa urbanística i sectorial.
Per analogia amb la normativa urbanística, s'entendrà per persona responsable als efectes del règim sancionador, els propietaris, els promotors, els constructors o empresaris de les obres i els tècnics directors de l'execució.
Els expedients sancionadors es tramitaran segons el que estableix el decret 278/1993 de 9 de novembre sobre Procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la generalitat, d'aplicació supletòria als ens locals.
14.2.- Infraccions
Infraccions lleus: la no utilització dels colors previstos en la carta de colors d'aquesta ordenança
Infraccions greus: incompliment de l'ordenança en quan a l'ús de materials i instal·lacions tècniques.
Infraccions molt greus: destrucció de façanes o elements d'aquestes que tinguin algun tipus de protecció d'acord amb el Catàleg de Béns a Protegir del Barri Antic de Valls.
Tot això, amb independència de l'expedient de disciplina urbanística que si s'escau calgui actuar per restablir la legalitat infringida i impedir les actuacions que la vulnerin de conformitat amb la normativa urbanística aplicable.
Així mateix, amb independència i sens perjudici de les sancions que corresponguin, davant l' incompliment dels deures de la propietat de mantenir els immobles en condicions de seguretat, salubritat i ornament, així com de complir altres deures d'ús, conservació i rehabilitació que puguin estar establerts en la legislació sectorial o en les ordenances locals, serà d'aplicació l'establert per la normativa urbanística respecte de les ordres d'execució i les multes coercitives.
14.3.- Quantia de les sancions:
- Infraccions lleus: es sancionaran amb una multa mínima de 300 euros amb un màxim de 1.500 euros
- Infraccions greus: es sancionaran amb una multa mínima de 1.501 euros amb un màxim de 3.000 euros.
-
Infraccions molt greus:es sancionaran amb una multa mínima de 3.001 amb un màxim de 5.000 euros
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Els edificis inclosos en l'àmbit d'aquesta ordenança que estiguin sotmesos a un règim especial de protecció en virtut del Catàlegs de Béns a Protegir del Nucli Antic de Valls, restaran exclosos del compliment de les seves disposicions si esdevenen contràries o incompatibles amb les determinacions específiques de cadascun d'elles establertes en aquests catàlegs. Tanmateix, serà d'aplicació les determinacions dels informes perceptius i vinculants que d'altres administracions, en virtut de la legislació sectorial, facin respecte de la intervenció d'aquests edificis .
Segona
En tot allò no previst expressament en aquesta ordenança serà d'aplicació la normativa sectorial que correspongui, en especial l'urbanístic.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
En tant no s'aprovi definitivament el Catàleg de Béns a Protegir del Nucli Antic de Valls, es consideren sotmesos a algun tipus de protecció els elements inclosos a l'Inventari del Pla General d'Ordenació Municipal de Valls vigent.
DISPOSICIONS FINALS
Única
La present Ordenança entrarà en vigor l'endemà de la publicació de la seva aprovació en el DOGC, prèvia publicació del seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini previst a l'article 65.2 de la Llei 7/1985, Reguladora de les bases de Règim local. Tindrà una vigència indefinida, sens perjudici de la seva modificació.
ANNEX I, CARTA DE COLORS
La carta de colors està a disposició del públic a l'Oficina del Barri Antic.
ANNEX II, CRITERIS TÈCNICS D'APLICACIÓ EN LA INTERVENCIÓ DE FAÇANES DINS L'ÀMBIT DEL PMUBAV
1. Neteja del suport
Abans de la neteja, s'eliminen mecànicament les capes o crostes superficials de microorganisme i es tracten amb un producte biocida adient, segons les indicacions del fabricant. Abans d'iniciar les tasques de reparació, es netegen totes les superfícies amb aigua a pressió. La neteja s'efectua treballant en franges verticals, de baix a dalt, i aclarint finalment la superfície de dalt cap a baix. Les zones de la façana en les que es trobin excrements d'aus seran raspallades amb raspall de pues i tractades amb productes especials sense diluir, prèviament a la neteja amb aigua. Sobre pedra natural poden utilitzar-se detergents amb PH neutre; però no s'han d'utilitzar productes per a neteja a base d'àcids. Les pintures antigues que formen pel·lícula s'eliminen completament, mitjançant sorrejatge o l'aplicació d'un decapant biodegradable efectiu, del qual s'haurà de comprovar la idoneïtat mitjançant una prova; i neteja posterior amb aigua calenta a pressió. En qualsevol cas, el sistema de neteja aplicat haurà de deixar el porus net en tota la superfície del suport. Les pintures minerals antigues ben adherides es netegen mitjançant raspallat en sec, eliminant les partícules mal adherides; posteriorment es procedeix a l'eliminació de microorganismes i neteja segons indicacions.
2. Sanejament de baixos amb humitats
S'ha de comprovar sempre, mitjançant mesurador d'humitat i indicadors reactius o assaig de laboratori, l'absència d'humitat per capil·laritat i sals en els baixos d'edificis. Les plantes baixes afectades per humitat per capil·laritat es sanegen mitjançant l'aplicació d'un sistema de morter declarat pel fabricant com a "morter de sanejament". L'arrebossat afectat es repica fins a un mínim de 0,8 m. per sobre del nivell màxim de danys visibles. Les juntes degradades es buiden fins a aprox. 2 cm de profunditat. Les runes es retiren de forma immediata de peu d'obra. La pols parts soltes, etc. es netegen en sec amb raspall de peus i aire comprimit. Les pedres disgregades es substitueixen per pedres noves. Sobre el suport preparat s'aplica el sistema de morter de sanejament segons les especificacions del fabricant. Com a mesura complementària prèvia a l'aplicació del morter de sanejament, en el seu cas, es reduirà al màxim l'entrada d'humitat en les zones subterrànies mitjançant l'aplicació de morters impermeabilitzants, realització de drenatges, etc. Les mesures complementàries adients es determinaran per un tècnic qualificat en funció de les característiques concretes de cada obra.
3. Sanejament de baixos de balcons
Pel sanejament de baixos de balcons de formigó s'utilitzaran exclusivament sistemes complerts de materials pel sanejament de formigó declarats com a tals pel fabricant. El sistema a utilitzar haurà d'incloure: tractament antioxidant per armadures i barnilles oxidades; pont d'adherència; morter de farcir i massilla d'afinat. La posta en obra del sistema de sanejament de formigó tindrà en compte els següents aspectes:
a. Abans d'iniciar-se les tasques de reparació, s'assegurarà la impermeabilitat dels terres dels balcons.
b. En balcons i terrasses amb terra de ceràmica en bon estat, la impermeabilització es realitzarà aplicant dues mans de pintura al "clorocautxú" homologada a tal fi, o bé un altre sistema de prestacions equivalents, sobre la ceràmica existent. El sanejament de terres de balcons i terrasses es realitza aixecant el paviment ceràmic existent i col.locant una làmina de butil de 3-4 mm. de gruix, encavallats els laterals. Posteriorment, s'aplica una cap de planxé; sobre la qual es col·loca la rajola o ceràmica. En el seu cas, es formaran els goterons o medis d'evacuació eficaç de l'aigua de pluja.
c. S'eliminen les parts de formigó soltes, malmeses i de fermesa insuficient, fins arribar al formigó ferm.
d. Es comprova repetidament la profunditat de carbonització.
e. Es descobreix l'armadura oxidada fins més enllà de la zona oxidada i es treu la pols de les xones repicades. Es desoxiden les armadures oxidades i descobertes mitjançant sorrejat en sec amb partícules sòlides, arribant fins al grau de neteja SA
2 1/2 segons DIN 55928, part 4. es treu la pols acuradament de les zones repicades amb aire comprimit.
f. Immediatament que es realitzi la desoxidació de les armadures i desempolsat es procedirà a l'aplicació de la primera mà de la protecció antioxidant.
g. Ambdues mans ha de cobrir completament l'armadura descoberta sense deixar zones sense pintar. No ha d'aplicar-se el tractament antioxidant en els superfícies de formigó.
h. Posteriorment s'aplicarà el pont d'adherència, morter de farcir i massilla d'afinat segons les especificacions establertes pel fabricant.
i. En el seu cas es substituiran les armadures en eles que el grau d'oxidació els impedeixi efectuar amb seguretat la missió de càrrega per la qual han estat concebudes, adoptant les mesures constructives necessàries.
4. Reparacions d'arrebossat
Abans d'iniciar les tasques de reparació, s'assegura la estanquitat de totes les canonades de desguàs i, en el seu cas, es substitueixen.
Així mateix, s'assegura la impermeabilitat de terres de balcons i terrasses, abans de passar a les reparacions. Sobre la bastida es comprova l'estat de la totalitat de l'arrebossat senyalitzant les zones buides, degradades, esquerdes, fissures i elements obsolets que s'hagin d'eliminar. L'arrebossat afectat es repica, es buiden les juntes erosionades i es procedeix a la neteja amb escombra de pues i aire comprimit. Les reparacions parcials es realitzen amb material d'idèntiques característiques que l'original quant a composició, granulometria i textura superficial. Els àrids i aigua d'amasat han d'estar lliures de sals. S'ha de respectar un assecat d'1 dia per mm, de gruix entre diferents capes de morter que s'apliquin. En el cas que determinades zones de l'arrebossat estiguessin salinitzades degut a filtracions prolongades, es comprova la possible salinització de la fàbrica i, en el seu cas, s'aplicarà un morter de sanejament a les zones afectades segons especificacions. Les esquerdes produïdes per càrregues excessives, així com a fissures produïdes en unions entre distints materials s'obren i s'omplen amb un morter de reparació armat, amb calç hidràulica i ciment, d'adherència i elasticitat adequades. En l'arrebossat nou s'incorpora malla de fibra de vidre. Els àrids i aigua d'amasat han d'estar lliures de sals i substàncies estranyes. Es respectarà un assecat d'1 dia per mm. de gruix entre les distintes capes de morter que s'apliquin. Per al sanejament d'esquerdes estàtiques es repica l'arrebossat de les zones properes a l'esquerda - 30cm a cada costat - fins arribar a la fàbrica i es procedeix a la neteja de la fàbrica amb escombra de peus i aire comprimit. La zona esquerdada es grapa; a sota de les grapes es col.loca paper oliós com a suport solt i es fixa correctament al suport. Posteriorment, s'aplicarà l'arrebossat nou composició i textura idèntiques a l'original; incorporant malla de fibra de vidre a la segona capa de l'arrebossat. Els àrids i l'aigua d'amasat han d'estar lliures de sals. Es respectarà un assecat d'1 dia per mm. de gruix entre les distintes capes de morter que s'apliquin. A les intervencions que per l'estat de l'arrebossat es determini la seva substitució total, prèviament a la seva demolició, es comprova l'absència d'humitat per capil·laritat i sals, senyalitzant, en el seu cas, el nivell fins on s'ha d'aplicar el sistema de morter de sanejament segons indicacions. L'arrebossat degradat s'elimina, buidant les juntes erosionades. Les runes es retiren de forma immediata de peu d'obra. Es procedeix a la neteja de la fàbrica amb escombra de pues i amb aire comprimit o aigua a pressió. Per a la realització de l'arrebossat nou es prepararà un morter tipus PII (calç i ciment) segons DIN 18550. L'àrid ha d'estar constituït per sorra pura de granulat cariat compost mineralògicament per pedres fermes, duradores i resistents a les gelades. No són vàlides les sorres de pedra calcària amb alt contingut en farina fina de pedra calcària. La sorra no ha de contenir partícules en suspensió (màxim 3% en pes), partícules d'argila o partícules orgàniques. Ha d'estar exempta de sals solubles. La sorra ha de tenir un contingut en sorra fina de 0-0,2 mm del 10-20% en pes. L'aigua d'amasat ha de ser aigua neta, lliure de sals solubles o substàncies estranyes. En el cas d'utilitzar altres additius ha de demostrar-se que aquests no influeixen negativament en el morter i la pintura posterior (DIN 18550, 2ª. part núm 3.4). Les juntes del mur han d'estar tapades amb morter, del grup PII a o b segons DIN, a nivell de la fàbrica abans de l'aplicació de la primera capa d'arrebossat. El morter ha d'aplicar-se sobre el suport prèviament remullat amb abundant aigua neta; projectant-ho fort amb paleta o màquina. No ha d'aplicar-se estirant amb llana. El gruix de les diferents capes d'arrebossat no ha de ser superior al triple del diàmetre de gra de l'àrid més gruix. A la primera capa de l'arrebossat, la granulometria de l'àrid estarà compresa entre 0-5 mm. a la segona capa, entre 0-3 mm. Es respectarà un assecat d'1 dia per mm. de gruix entre les distintes capes de morter que s'apliquin. La capa superior d'arrebossat no ha d'allisar-se, ans quedar rugosa o lleugerament rugosa. No han de realitzar-se lletades amb aigua de calç. És imprescindible mantenir l'arrebossat prou humit durant el temps de prendre's per tal d'evitar la formació de fissures de retracció.
5. Restauració de pedra natural
Prèviament a la consolidació o restauració volumètrica, s'elimina la pedra malmesa fins arribar al nucli sa. Especialment en superfícies planes el buidat de la zona es realitza en forma de caixa, a fi de que el material de restauració pugui agafar-se bé. Si no és possible realitzar el buidat en la forma descrita, degut als detalls en el relleu de figures, motllures o similars, deu procurar-se, al menys, que les zones malmeses no comencin des del mateix nivell de la superfície final exterior. El morter de juntes malmès, així com totes les juntes de ciment, han de raspar-se totalment sense deixar restes, fins a una profunditat equivalent al doble de l'amplada de la junta. En les zones que s'hagin de restaurar, ha d'eliminar-se amb molta cura la pols de la pedra existent mitjançant aire a pressió o amb aigua neta i raspall. La pedra de consistència tova o molt erosionada, s'ha de consolidar abans de l'aplicació dels morters de restauració, mitjançant l'aplicació d'un consolidant a base de ester d'àcids silícic, en el que la formació de gel de silici no sigui inferior al 30%. El tractament de consolidació es realitza sobre la superfície de pedra neta de pols i seca, mitjançant inundació o aplicació a raspall (no vaporitzar), en intervals de 10 minuts fins que es produeixi una saturació apreciable. Totes les mans s'apliquen el mateix dia. Els possibles excedents es retiren immediatament amb un drap secant o similar. Abans de continuar les tasques amb morters de restauració, haurà de respectar-se el temps de reacció del consolidant, de com a mínim 3 setmanes. A la restauració volumètrica de volums de més de 2 cm. de gruix, prèviament al morter d'acabat, s'aplica un morter de fons de més granulometria i composició adaptada fins a 2 cm. per sota de la superfície original exterior de la pedra, segons les especificacions del fabricant. En els elements de pedra natural que sobresurtin en voladís, poden ser necessaris reforços o armadures de sosteniment que han de ser de material inoxidable. El material d'armadura no haurà de muntar mai en forma de pont entre dues lloses diferents. El morter d'acabat estarà pigmentat en massa de pigments minerals estables ala llum, en color similar al de la pedra original. S'haurà d'aplicar sobre la superfície prèviament neta, raspallada i remullada, segons les especificacions del fabricant. Per omplir juntes degradades s'utilitzarà així mateix un morter mineral amb lligants hidràulics declarat com a morter de juntes pel fabricant. El seu mòdul d'elasticitat no ha de ser superior a 8.600 N/mm2 i la seva retracció no superior a 0,01 mm/m. Durant les tasques de reparació o reposició de la pedra, que han de realitzar-se prèviament, es mantindran obertes les juntes, o bé s'hauran d'obrir novament si han resultat tapades. El morter de juntes ha de ser aplicat sobre la superfície prèviament remullada, amb paleta especial pressionant forta contra l'interior de la junta. El nou material de juntes no ha de ser allisat superficialment. En juntes a ras s'aplicarà el morter de juntes fins per sobre del nivell de la pedra i s'eliminarà el sobrant amb espàtula durant el temps de prendre's. en altres casos, la superfície de la junta es rasca amb molta cura amb el cantell viu d'una paleta especial per a juntes.
6. Aplicació de la pintura
S'ha de respectar un temps d'assecat d'almenys 1 dia per mm. de gruix d'arrebossat nou abans de l'aplicació de la pintura. En qualsevol cas, la humitat relativa del suport no ha de ser superior al 35%. La pintura ha d'aplicar-se sobre el suport prèviament remullat amb abundant aigua neta i amb pinzell o brotxa. No ha d'aplicar-se la pintura sobre superfícies escalfades pel sol.
7. Acabats de protecció
Només s'admeten per a la pedra, ja que els estucs precisen assegurar el seu assecatge i carbonització, i les pintures poden ser repintades en cas de grafits. En el cas que prèviament s'hagin realitzat treballs de restauració de la pedra natural o de les juntes, o bé s'hagi realitzat un tractament de consolidació, s'haurà d'esperar durant un mínim de deu dies abans d'efectuar l'aplicació del tractament protector. La pedra natural pot rebre el següent tractament:
Hidrofugació incolora amb hidrofugant a base de siloxans.
L'hidrofugant s'aplica abundantment amb brotxa o inundació dos cops consecutius, humit sobre humit, amb un interval de 10 min.
Entre les dues aplicacions. La penetració mínima de L'hidrofugant ha de ser de 2 mm. En cas de pedres amb poros grossos, pot resultar necessària una profunditat mínima de penetració de 5 mm. El consum no ha de ser menor al determinat mitjançant assaig sobre la mostra.
8. Fusteria i serralleria
La fusteria i serralleria un cop sanejades i amb les emprimacions corresponents, s'acabaran amb esmalts sintètics. Aconsellem brillants per a la fusteria, i setinats o amb partícules fèrriques per a la serralleria.
ANNEX III. PLÀNOLS D'ÀMBIT
El plànol de l'àmbit està a disposició del públic a l'Oficina del Barri Antic.
